dijous, 19 d’octubre del 2017

Història d'una fotografia

Fa uns dies, estava buscant una fotografia antiga amb la qual fer un treball per a l'assignatura de la classe d'audiovisuals, quan em vaig trobar una que em va cridar l'atenció per ser la més antiga que vaig trobar per casa. A la foto es veu un home amb jaqueta i barret, muntat sobre un cavall. Més tard, vaig preguntar a la meva família sobre la procedència de la imatge i vaig descobrir que la persona de la fotografia era el meu besavi matern amb 35 anys. Vaig preguntar-li a ma mare més coses sobre el meu besavi, i la informació que vaig obtenir va ser que era un ramader que vivia amb la seva muller i la seva filla a un poblet d'Andalusia durant els anys 30-40. Encara que només era una família ramadera, posseïen moltes terres de la zona i no els faltava res. Cada dia era igual, segur i tranquil. El dia de la festa del poble, va ser quan el meu besavi es va muntar sobre el cavall i la meva besàvia li va fer la fotografia. Després d'això, tot va seguir com sempre, sense cap perill, fins que tot va canviar... va esclatar la Guerra Civil espanyola.
L'home de la imatge i la seva família era republicana i havien de lluitar contra els que estaven d'acord amb Franco. Va ser per això que el meu besavi va anar a lluitar contra el bàndol nacional mentre la seva dona i la seva filla s'amagaven i intentaven marxar del país a França.
Gràcies a petites cartes que va escriure el meu besavi a la meva besàvia durant el conflicte, he pogut saber la continuació de la història.

 31 de juliol del 1936
Nunca había visto algo como esto. En la guerra los días son desolados y sin sentido, pero sabiendo por lo que estoy luchando no me voy a rendir sin más. Hay poca comida y poco espacio para dormir. Aquí no existe la higiene, mejor dicho, aquí solo existe guerra. Las cosas se ponen cada vez peor, espero que podáis salir a tiempo. Este desastre no se arreglará fácilmente. Cuando todo esto acabe, volveremos todos a casa.
 15 de març del 1937
Ya no estoy seguro de que esto vaya acabar algún día. Se dedican a matar y a matar a cualquiera que pillen por el camino, sea por lo que sea, hasta por no hacer nada. He tenido suerte y no han conseguido alcanzarme con sus balas, pero cada vez es más difícil salir vivo de aquí, pero no se lo voy a dejar fácil. Espero podernos reunir pronto.
24 d'octubre del 1937
Acaban de matar a uno de mis compañeros del cual me hice amigo suyo. Era un buen hombre y con familia. Es imposible que pueda odiar este conflicto que como lo hago ahora. Ya no hay lugar para esconderse, ahora solo queda apretar el gatillo.
30 d'agost del 1938
Nuestro bando sigue en desventaja, a este paso no ganaremos esta batalla. Si aprecio mi vida, debería ya ser la hora de volver a casa.
3 d'abril del 1939
Todo solo ha servido para hacer daño. Hemos perdido a pesar de todo lo que hemos luchado. A lo único a lo que pueda estar agradecido es a que siga vivo. Vuelvo a casa.



Ara us presentaré l'esbós que hem fet la meva germana i jo de com volem decorar un espai ambientat amb la història que vaig fer.


Explicaré el dibuix perquè s'entengui. Tot serà de color sèpia i al centre hi haurà una cadira amb la història de la fotografia escrita en ella. A sobre de la cadira hi haurà un barret, com el que portava el meu besavi a la imatge, i una caixa amb unes postals recreant les que hi surten a la història. Al costat de la cadira posarem una taula amb un altar que conté la fotografia de la història, una vela i una urna. Sota la cadira hem decidit posar, si podem, una escopeta per representar la guerra. A més a més, al damunt de la cadira trobaríem un quadre de la foto del qual la seva pintura se sortirà dels marcs. Al costat d'aquest quadre hi hauria, si pot ser, un cartell amb llumetes on posa l'any on se situa la història (1936).

Després, hem decidit fer un petit vídeo de la història. Aquí tenim el storyboard:

En aquest petit curtmetratge apareix una noia que surt del cementiri perquè ha mort la seva àvia, i un dia va anar a deixar les seves possessions a les golfes de casa de l'àvia i es troba amb una caixa, la qual contenia una foto, postals i una carta. A la foto sortia el seu besavi i les postals estaven escrites per aquest mentre estava a la guerra cap a la seva dona. La carta que hi havia era una carta de defunció on apareixia el nom del seu besavi escrit.

Després de tornar a pensar que farem pel projecte, ens hem unit amb l'Aran i hem decidit fer una altra cosa diferent.
Realitzarem 10 figures començant amb la figura d'un home en cavall i acabant amb la figura d'un cuc com si fos l'evolució humana. Farem un mapping on es veurà la figura d'una persona caminant amb el mòbil començant des del costat de l'home amb el cavall i acabant on el cuc.
Amb això volem fer referència al fet que per culpa de la tecnologia estem des-evolucionant. Abans la gent sabia fer coses que ara per exemple no sabem fer. Un esquema:



Tot i els mil i un problemes que hem tingut, hem pogut realitzar el vídeo del ninot que camina amb el telèfon a partir d'un altre vídeo que vam gravar amb la Belén Arribas. Com no disposàvem de cap croma, vam haver de fer-ho per frames i vam tardar una eternitat. Aquí teniu el resultat:
El link és aquest: https://youtu.be/_1ytFBqqKdU

El resultat final ha estat el següent:
Per si no pots veure el vídeo, clica aquí: https://youtu.be/Tj9rRktQY9k

Per culpa de la lent del projector de la aula que vam utilitzar, la figura en moviment no encaixa amb les figures de l'evolució.

A més a més hem fet un petit cinemagraph de la fotografia antiga. Per realitzar-lo vam fer moltíssimes capes del fons i de la figura. Aquí el teniu:
El link és el següent: https://youtu.be/4uMWrZ-dEVU

La idea va ser conjunta i la vam desenvolupar també tots junts. Jo m'he encarregat bàsicament de fer les figures, bona part de l'animació de la noia caminant i uns petits arregles de res en el cinemagraph.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada