Fotografia

Fotoperiodisme

Gènere fotogràfic i periodístic que consisteix a fer reportatges fotogràfics que expliquen alguna història o realitat de manera objectiva. Diferents tipus de fotoperiodisme són:

- Fotoperiodisme esportiu (fotografies d'esdeveniments esportius).

- Fotoperiodisme de guerra (fotografies extretes de guerres).

- Fotoperiodisme de paisatge (fotografies de paisatges).

- Fotoperiodisme de retrat (fotografies de retrats).

- Fotoperiodisme polític (fotografies d'esdeveniments polítics).

A continuació, explicaré 3 fotògrafs importants del gènere:

• Robert Capa

Ernest Andrei Friedmann, fotògraf de corresponsals de guerra del segle XX és conegut sota el pseudònim de Robert Capa. Se'l coneix com el pare del fotoperiodisme modern i fundador de l'agència Magnum Photos. Magnum és una de les primeres agències internacionals de fotografia. L'agència permetia als fotògrafs fer fotos al que volguessin. També va ajudar a poder documentar amb fotografies els successos importants del segle XX com la Segona Guerra Mundial, encara que hi ha imatges de temes molt diferents com la guerra, el feminisme, els famosos, la pobresa...

El fotògraf sobretot se centrava en el retrat, captant rostres de treballadors, de soldats i víctimes de la guerra.

Va estudiar a Berlín periodisme i a més a més va treballar a agències. Durant aquell temps va formar-se la seva ideologia d'esquerres mentre el nazisme s'expandia a Alemanya.

El 1932, Capa va fer un reportatge fotogràfic de Trotski a Dinamarca encara que fos prohibit. Aquest reportatge és un dels pocs on Capa va firmar amb el nom de Friedmann.

El 1932, Friedmann va marxar d'Alemanya ja que va deixar de sentir-se segur allà per l'expansió del nazisme que el país estava sofrint. Es va instal·lar a Paris, on va conèixer a Gerda Taro, qui es convertiria en la seva companya sentimental. Després d'això, el nom de Robert Capa va aparèixer, ja que en realitat, Gerda i Ernest junts formaven Robert Capa.

El motiu pel qual feia anomenar-se Robert Capa a l'hora de firmar les fotografies és perquè les imatges eren refusades sota els seus noms reals, així que va inventar-se el pseudònim de Robert Capa, fent veure que les fotos són d'un fotògraf americà, junt amb la seva companya fotògrafa Gerda Taro.

Robert Capa va ser reconegut com el fotògraf de guerra més important del món per la revista Picture Post pel seu reportatge de la Guerra Civil espanyola.

Immigrants que arriben a Sha'ar Ha'aliyah, al camp de Rosh Hay'n, Israel, 1948.

Aquest és un dels treballs de Robert Capa que m'agrada perquè es veu el que produeix la guerra de manera indirecta i simple. La dona i el nen se'n van del seu poble per seguretat, ja que la guerra els posa en perill.

Bilbao, 1937

Aquest altra obra de Robert Capa m'agrada pel mateix motiu que l'anterior. Mostra el dany que fa la guerra amb les mirades de les persones. És com si amb la mirada dels personatges ja sabéssis el que està passant.

• Henri Cartier-Bresson

Important fotògraf francès del segle XX. Es considerat el pare del fotoreportatge i la fotografia del carrer. Sempre defensava fer una fotografia en el moment decisiu, en el moment clau. Va ser un dels fundadors de la companyia Magnum junt amb Robert Capa i altres artistes.

Bresson va fotografiar a molts famosos i de fets importants com la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i l'assassinat de Mahatma Gandhi.

Era el fill més gran de cinc i la seva família treballava a la indústria tèxtil i es pensaven que ell seguiria el negoci familiar, però no ho va fer, en comptes d'això es va dedicar a la fotografia.

Va estudiar arts i estava interessat sobretot en l'art modern, clàssic i renaixentista.

Poseïa ideals polítics d'esquerra. Es va casar primer amb una ballarina però més tard es van divorciar i es va tornar a casar amb una fotògrafa de l'agència Magnum.

Va tenir influències d'artistes surrealistes que coneixia i deia que la fotografia podia fixar l'eternitat en un instant.

Bresson va anar a l'Àfrica on va fer les primeres fotografies. Diferents llocs d'Europa que va fotografiar van ser Berlín, Brussel·les, Varsòvia, Praga, Budapest i Madrid.

Les seves obres van ser exposades el 1935 a Julien Levy Gallery de Nova York.

Dins el món del Cinema, Henri va ajudar en la realització de pel·lícules com Partie de campagne, La Règle du jeu i La vie est nous. També va co-dirigir una pel·lícula antifeixista durant la Guerra Civil espanyola.

Les primeres imatges de fotoperiodisme que va realitzar va ser quan van coronar a Jordi VI del Regne Unit. Allà no va fer cap foto del rei, sinó que totes les fotos eren de la gent que l'adorava.

Va ser empresonat el 1940 pels nazis però el seu tercer intent per escapar li va funcionar. Després d'això va fer una pel·lícula titulada Le Retour que parla del retorn dels presoners i persones desplaçades del seu país natal, França.

Les fotografies de Bresson se centraven en la figura humana i feia fotos de la gent fent coses quotidianes.

Ara us deixo unes de les obres de Cartier-Bresson que m'agraden.

Fotografia de Bresson

Aquesta imatge m'agrada perquè ha captat en un moment clau (com solia fer) on tots els nens miren cap a sota i a la vegada crea com una il·lusió òptica, i això és molt complicat de realitzar.

Fotografia de Bresson

Aquesta fotografia també m'agrada perquè ha tornat a captar el moment clau per fer-la i per l'estètica. Em sembla que la foto sigui una mica mística.

Fotografia de Bresson

Referent a perquè m'agrada aquesta imatge puc dir que és perquè és simple i em sembla divertida.

Fotografia de Bresson de la mort de Gandhi, 1947

Aquesta foto l'ha escollit perquè és capaç de mostrar el sentiment de dolor i tristesa només mirant-la. La imatge mostra el cos de Mahatma Gandhi l'endemà del seu assassinat amb gent envoltant-lo.

• David Seymour

Més conegut com a Chim, va ser un fotògraf polonès important del segle XX. Va ser un dels fundadors de l'agència Magnum, junt amb Robert Capa i Henri Cartier-Bresson. El seu corrent és el fotoperiodisme.

Va començar a estudiar a Polònia i els va acabar a França. Allà coneix als fotògrafs amb els qui després fundaria l'agència Magnum. Més tard se'n va a fotografiar la Guerra Civil espanyola i després torna a Paris. Torna a viatjar, aquesta vegada cap a Mèxic i després cap a Nova York, on servirà als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Tot seguit viatja a Polònia, Grècia, Alemanya i Itàlia per realitzar un projecte que tractava dels efectes de la guerra en els nens, el qual el publicaria el 1949.

Va morir metrallat a Egipte durant la guerra Suez mentre conduïa amb un altre fotògraf per fer un reportatge d'intercanvi de presos de la Zona.

Els seus reportatges tenen tocs delicats i precisos que fan que es capti a la primera els significats que amaga les seves fotografies.

Aquí deixo alguns dels seus treballs:

Fotografia de David Seymour

Aquesta fotografia de Chim mostra a nens jugant amb una pilota a un jardí. La imatge em transmet diversió amb tristesa al mateix moment. És com si en un moment trist del temps, una guerra, hi hagués una mica de felicitat i pau.

Fotografia de David Seymour

El motiu que hagi escollit aquesta altra imatge de Chim és perquè sembla com si no passes res, com si la dona estigués treballant sense fer mal a ningú, però quan veus el que té sobre la taula, la teva opinió canvia. La fotografia mostra un element perillós com si hagués estat normalitzat. 

Fotografia de David Seymour

La imatge superior em sembla divertida, però sobretot entranyable. M'agrada com ha enquadrat a la nena i ha captat aquest gest graciós que fa amb la cara. Quan penso en el temps que va estar feta la imatge, com en els anteriors casos, em transmet un sentiment de tristesa pel fet de pensar en el que ha de viure aquest infant.