Projecte barret
- Influències
La meva joia pot ser usada com a una arracada, per aquest motiu he buscat una mica d'informació de la història d'aquestes. Aquí teniu un petit resum del que he pogut trobar:
També actualment trobem les joies amb la senyera catalana, que actua com a símbol de l'independentisme.
Relacionat amb el feminisme, hi ha un corrent artístic anomenat Feminist Art, el qual treballen artistes femenines en defensa dels drets de les dones artistes. Per exemple, el grup anomenat Guerrilla Girls realitza aquest tipus d'art.
També he trobat a uns quants artistes que usen el símbol de la corona, per exemple Basquiat. La corona ha sigut un símbol per a la monarquia i per al poder. Ara podreu veure unes quantes imatges d'aquests:
- Adobe Illustrator
He passat la idea de la joia més una altra possibilitat a l'Adobe Ilustrator per tal de convertir-lo en un arxiu PNG. Aquí teniu el resultat:
He començat a fer les proves per a la maqueta amb alicates i filferro, però com és molt difícil fer la silueta amb això, faré servir alguna mena de paper dur de color per fer la forma exterior i el filferro per a la tanca. Després, he comprat dues cartolines A4, una de color lila i l'altra de color groc per fer la forma de la joia. He fet dos maquetes de la joia, una amb cartulina i l'altra amb feltre. Com el resultat final no ha estat molt bo, en faré més proves. Aquí podeu veure el primer intent:
Inicialment els barrets van aparèixer fa ja molts segles. El seu origen fou només funcional: protegir el cap de llum del sol però ara es considerat barret tot allò que et puguis col·locar sobre el cap (també els 'tocats'). Per exemple a l'Antic Egipte podiem observar en les seves il·lustracions unes peces que es col·locaven al cabell les persones benestants.
També a l'Antiga Grècia i Roma s'usaven cascs per a que els soldats es poguessin protegir el cap durant les batalles. Ja a partir d'aquí es començaren a dissenyar diversos barrets amb diferents usos i colors.
Al segle XVIII els barrets eren clarament un símbol de poder adquisitiu. En el cas dels homes, els burgesos portaven barrets de copa tan alts segons els diners que poseien. A diferència dels barrets masculins, dels quals els homes conten amb poca variació de forma i de color, les dones disposen de barrets completament diferents i molt cromàtics. Això es degut al fet que no es volia treure masculinitat a la figura de l'home.
S'ha de dir que els barrets anaven a joc amb la roba de l'època, per exemple si eren de l'època del rococó, aquests barrets serien molt cridaners i amb moltíssimes decoracions. També la forma depenia de si era de carácter religiós o no o depèn de la religió, ja que un jihab és un turbant que porten les dones que perfectament es pot considerar barret però té un caràcter religiós mentre que els mossèns cristians en porten un totalment diferent, molt més petit i rodó.
Personatges importants que popularitzaren l'ús del barret foren Salvador Dalí i Jacint Verdaguer. Personatges coneguts per portar barret són, per exemple:
També a l'Antiga Grècia i Roma s'usaven cascs per a que els soldats es poguessin protegir el cap durant les batalles. Ja a partir d'aquí es començaren a dissenyar diversos barrets amb diferents usos i colors.
Al segle XVIII els barrets eren clarament un símbol de poder adquisitiu. En el cas dels homes, els burgesos portaven barrets de copa tan alts segons els diners que poseien. A diferència dels barrets masculins, dels quals els homes conten amb poca variació de forma i de color, les dones disposen de barrets completament diferents i molt cromàtics. Això es degut al fet que no es volia treure masculinitat a la figura de l'home.
S'ha de dir que els barrets anaven a joc amb la roba de l'època, per exemple si eren de l'època del rococó, aquests barrets serien molt cridaners i amb moltíssimes decoracions. També la forma depenia de si era de carácter religiós o no o depèn de la religió, ja que un jihab és un turbant que porten les dones que perfectament es pot considerar barret però té un caràcter religiós mentre que els mossèns cristians en porten un totalment diferent, molt més petit i rodó.
Personatges importants que popularitzaren l'ús del barret foren Salvador Dalí i Jacint Verdaguer. Personatges coneguts per portar barret són, per exemple:
 |
| Germans Dupount (Les aventures de Tintín) |
 |
| Professor Tournesol (Les aventures de Tintín) |
 |
| Capità Haddock (Les aventures de Tintín) |
 |
| Charles Chaplin |
 |
| Regna d'Anglaterra |
 |
| Salvador Dalí |
 |
| El "sombredero loco" (Alicia al País de les Meravelles) |
 |
| Abraham Lincoln i el seu barret de copa |
 |
| Michael Jackson |
 |
| Barret del personatge Sherlock Holmes |
 |
| Mariatxis |
 |
| El gat amb botes (i barret) |
 |
| Pare Noel |
 |
| Freddy Krueger |
 |
| Òs Freddy del videojoc Five Nights at Freddy's |
 |
| Barret de Robin Hood |
 |
| Frank Sinatra |
 |
| Jack Sparrow |
 |
| Sant Patrici |
 |
| Barret que portà Audrey Hepburn a My Fair Lady |
 |
| Barret de Jackie O |
 |
| Lady Di |
 |
| Bonnie i Clyde |
 |
| Madonna |
Per facilitar l'explicació dels barrets i la seves formes, parlaré sobre diferents tipus d'aquests.
Per començar trobem el barret anomenat panamà. Aquest barret prové de la zona de l'Equador i es creà a partir de fulles de palmera. S'anomenà Panamà per la gran producció que tingué en aquest país.
Per començar trobem el barret anomenat panamà. Aquest barret prové de la zona de l'Equador i es creà a partir de fulles de palmera. S'anomenà Panamà per la gran producció que tingué en aquest país.
 |
| Barret estil panamà |
Un altre barret és el conegut com a gorra. Aquest barret es caracteritza per ser pla i fàcil de portar. És el barret que usualment veiem que s'usa en esports, equitació, caça...
De gorres trobem també les gorres de baseball les quals són molt semblants a les anteriors però molt més quadrades i amb una visera més plana i prominent. Ara s'usa per als esports d'aire lliure o com a complement.
La gorra marinera és un barret pla que recorda una mica als barrets milirars però és molt més informal. S'usen teixits transpirables per a la seva fabricació.
Seguidament veurem el barret conegut com a fedora, el qual està fet normalment amb pèls d'animals. És un dels barrets més usats que aparegué durant el segle XVIII i s'anomenà d'aquesta forma en portar-lo el personatge d'una obra de teatre anomanda Fedora.
El barret de Sherlock Holmes és un barret conegut per ser un barret conegut per portar-lo detectius, com el personatge, el qual és anglès i té un patró de quadres.
El barret de copa és un barret usat sobretot per la burgesia durant el segles XVIII, XIX i XX com a símbol del seu poder monetari, per tant és un barret formal. Com més alt fos el barret, més alt era el poder monetari del qui el portava. També era conegut com el barret dels mags, l'anomenada 'chistera'.
La Pamela és un barret femení que es caracteritza per tenir una ala ample que li dona elegància i serveix per protegir del sol. Aquest tipus de barret es pot fer amb palla, feltre i altres teixits. El seu nom provè per el nom d'un personatge d'un llibre el qual portava el mateix barret i es va fer molt popular.
Un altre barret és el bombí. Aquest barret té forma rodona i té connotacions còmiques ja que moltes figures còmiques els portaven, tot i que al seu principi fou molt usat en el Regne Unit pels banquers en el segle XX.
El tweed és un barret fet amb texits tous i per tant es fàcil de guardar i portar. Se sol usar sobretot durant l'hivern i la tardor i disposa de diversos estampats completament diferents uns dels altres.
El barret de mariachi és un barret famòs per a la zona de Mèxic que usen els mariachis com a símbol distintiu. Destaca per ser un barret amb una ala gegant doblada lleugerament cap a la part de dalt. Normalment porta decoracions de senefes.
El cloche és un barret rígit, normalment de feltre, arrambat al cap que fou utilitzat principalment per dones. Fou molt usat durant la dècada dels anys 20, on les dones que el portaven es tallaren els cabells ja que per la seva forma els cabells llargs molestaven molt.
La boina és un barret de tela que es caracteritza per tenir un fil sortint al mig que és considerada un tòpic dels francesos. Molta gent amb diversos tipus de gustos com camperols i intel·lectuals.
Els canotiers són uns barrets plans, normalment de palla conegut per ser un barret d'estiu. El portaren els anglesos però és molt més conegut per ser el barret característic perls gondolers de Venècia. També alguns porten una cinta amb un llacet.
El barret pork pie és un barret que es caracteritza per ser pla, amb una ala curta i està una mica ondulat. S'anomena d'aquesta manera per ser semblant a la forma dels pastissos de porc que es feien al Regne Unit.
El barret trilby és un barret típic de Gran Bretanya el qual està fet amb feltre i porta una cinta. Normalment és usat pels caçadors en temps de caça, tot i que també és considerat un barret d'entretemps.
El turbant és un barret que està format per tela el qual prové de la zona asiàtica, concretament és conegut per ser usat a la zona aràbiga i a la Índia per homes mentre que a la zona europea l'usen més les dones. Consisteix en un mocador que envolta el cap i amaga el cabell.
Projecte joia |
| Bsrret tipo gorra |
 |
| Gorra de baseball |
 |
| Gorra marinera |
Seguidament veurem el barret conegut com a fedora, el qual està fet normalment amb pèls d'animals. És un dels barrets més usats que aparegué durant el segle XVIII i s'anomenà d'aquesta forma en portar-lo el personatge d'una obra de teatre anomanda Fedora.
 |
| Barret fedora |
El barret de copa és un barret usat sobretot per la burgesia durant el segles XVIII, XIX i XX com a símbol del seu poder monetari, per tant és un barret formal. Com més alt fos el barret, més alt era el poder monetari del qui el portava. També era conegut com el barret dels mags, l'anomenada 'chistera'.
 |
| Barret de copa |
 |
| Pamela |
Un altre barret és el bombí. Aquest barret té forma rodona i té connotacions còmiques ja que moltes figures còmiques els portaven, tot i que al seu principi fou molt usat en el Regne Unit pels banquers en el segle XX.
 |
| Barret bombí |
 |
| Barret tweed |
El barret de mariachi és un barret famòs per a la zona de Mèxic que usen els mariachis com a símbol distintiu. Destaca per ser un barret amb una ala gegant doblada lleugerament cap a la part de dalt. Normalment porta decoracions de senefes.
 |
| Barret de mariachi |
El cloche és un barret rígit, normalment de feltre, arrambat al cap que fou utilitzat principalment per dones. Fou molt usat durant la dècada dels anys 20, on les dones que el portaven es tallaren els cabells ja que per la seva forma els cabells llargs molestaven molt.
 |
| Barret cloche |
 |
| Boina |
Els canotiers són uns barrets plans, normalment de palla conegut per ser un barret d'estiu. El portaren els anglesos però és molt més conegut per ser el barret característic perls gondolers de Venècia. També alguns porten una cinta amb un llacet.
 |
| Canotier |
 |
| Barret pork pie |
El barret cowboy és un tipus de barret amb molta ala la qual es troba corbada cap a la part superior. És conegut per ser potat pels personatges cowboys de les pel·lícules de l'oest, tot i que el porten homes i dones. Es pot portar a l'hivern i a l'estiu ja que disposa de diversos materials de fabricació.
 |
| Barret de cowboy |
El barret trilby és un barret típic de Gran Bretanya el qual està fet amb feltre i porta una cinta. Normalment és usat pels caçadors en temps de caça, tot i que també és considerat un barret d'entretemps.
 |
| Barret trilby |
El turbant és un barret que està format per tela el qual prové de la zona asiàtica, concretament és conegut per ser usat a la zona aràbiga i a la Índia per homes mentre que a la zona europea l'usen més les dones. Consisteix en un mocador que envolta el cap i amaga el cabell.
La barretina és un barret considerat símbol català que normalment és usat per a actes o balls típics de la zona, tot i que hi ha gent que la porta per en altres casos. També hi ha un personatge del Betlem conegut com el caganer que el porta.
 |
| Barretina |
El quipà és el barret que porten els jueus al cap com a símbol religiós. Està fabricat amb tela i es col·loca a una part del cap. S'usa per rituals de la religió.
 |
| Quipà |
Hi ha molts dissenyadors que fan barrets que s'han tornat molt famosos actualment. Per exemple Philip Treacy és un dissenyador suec que ha fet diversos barrets per dones molt famoses com Isabella Blow i a treballat amb grans marques com Chanel.
 |
| Barrets/Tocats de Philip Treacy |
Coco Chanel va ser una de les dissenyadors més conegudes de fa unes dècades que dissenyà moltes peces que es popularitzaren en aquell moment com els vestits de tweet i la popularització de l'ús de les perles i del negre. Ella creia que la roba no ho era tot, sinó com es portava, a més a més portava sempre un barret posat. La seva primera botiga de barrets la va obrir a Paris i l'anomenà Chanel Models.
Elena Katona i Pilar Bassa van ser unes barreteres que no van ser molt conegudes ja que el nom d'un home resaltava més en les desfilades de moda que els seus. Elles van treballar en el període dels anys 20-60 creant els seus propis barrets on la gent els portava encara que no sabien qui l'havia fabricat realment.
Susana Loureda és una dissenyadora de barrets actual que, a través dels seus dissenys realitza barrets que defensen el paper de la dona en la societat. Per exemple en el seu barret anomenat La lucha continua, mostra com les dones no poden parlar per mostrar el que senten dins d'aquest món i es tornen invisibles.
Stephen Jones és un dissenyador de barrets molt conegut actualment que ha treballat per moltes marques i famosos com Dior i Vivienne Westwood. Els seus barrets són molt diversos, encara que normalment molt explosius visualment, amb formes volumptuoses, és a dir, que destaquen molt a la vista.
Algunes de les frases fetes amb la paraula barret són les següents:
 |
| Coco Chanel |
Susana Loureda és una dissenyadora de barrets actual que, a través dels seus dissenys realitza barrets que defensen el paper de la dona en la societat. Per exemple en el seu barret anomenat La lucha continua, mostra com les dones no poden parlar per mostrar el que senten dins d'aquest món i es tornen invisibles.
 |
| La lucha continua, Susana Loureda |
Elsa Schiaparelli va ser una dissenyadora de barrets italiana, rival de Coco Chanel i influenciada per surrealistes com Salvador Dalí, important abans de la Segona Guerra Mundial ja que després d'aquesta no va saber adaptar-se a la moda que estava apareixent i va tancar.
 |
| Elsa amb un barret dissenyat per ella mateixa (1937) |
Stephen Jones és un dissenyador de barrets molt conegut actualment que ha treballat per moltes marques i famosos com Dior i Vivienne Westwood. Els seus barrets són molt diversos, encara que normalment molt explosius visualment, amb formes volumptuoses, és a dir, que destaquen molt a la vista.
 |
| Stephen Jones amb un dels seus barrets |
Candela Cort és una dissenyadora de moda que ha fet moltíssimes esposicions arreu d'Europa. Normalment treballa amb diverses capes jugant amb la transparència de les teles que usa pe fer els barrets i els totcats en general.
 |
| Candela Cort amb barrets seus |
Nina Pawlowsky va fer-nos la masterclass on ens explicava com es feien els barrets. Ens va comentar que hi ha diversos materials per fer barrets, per exemple el feltre de pels de diversos materials (conill, llebre, ovella, castor...), la palla i cinamai. El feltre es realitza a través d'unes màquines especialitzades que bufen el pèl, l'apreten i s'enrotlla en mullar-lo. Aquest quan es mulla permet donar-li forma ja que fa que sigui més tou. El feltre moll es passa per un molde amb forma ovalada (la forma del cap) en apretar i es col·loca una corda per subjectar tot i a través de l'eina que permet posar la corda amb facilitat, anomenada avaluar. Es col·loquen agulles per permetre que no es mogui el feltre.
També ens ha comentat que només existeix un feltre sintètic anomenat foshey el qual està fet de plàstic però no és transpirable.
Algunes de les frases fetes amb la paraula barret són les següents:
- A gran cap, gran barret.
- Abrigat en febrer amb dues capes i un barret.
- Tirar el barret al foc.
- Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.
- Cap sense barret, tothom hi té dret.
- On hi ha barrets, no hi campen caputxes.
- Tants de caps, tants de barrets.
- Tenir més caps que barrets
- Treure's el barret.
- És una casa de barrets.
- Viure de gorra.
- Haver-n'hi per a tirar el barret al foc.
- Inflar el barret de guixes
Tot seguit, he començat a dissenyar el meu propi barret amb els materials que tinc per casa (cartró, pintura, llum, etc). Aquests són les meves primeres idees:
Al final m'he decantat per la idea del barret ximeneia al qual l'havia pensat posar llums vermelles a dins, però he pensat en ficar una llum de colors en forma de conill per recordar als barrets típics dels mags que treien un conill de la 'chistera'.
L'he pogut construir a partir de cartró, pintura en esprai verd (color del "sombredero loco" i de la sort i esperança), silicona, la llum en forma de conill, tela i tisores.
Per fer-ho, he utilitzat una caixa de cartrí circular i un tros de cartró per fer la forma circular de la base on es troba el conill (fent un petit forat per poder conectar la llum del conill) i l'ala del barret de copa. Seguidament he retallat franges a la capsa i les he llimat amb una llima. A continuació he pintat cada part amb l'esprai verd (com el color del barret del 'sombredero loco') i les he enganxat amb silicona. Com a toc final he col·locat les teles de colors blanc (puresa) i rosa (infantesa).
Així doncs m'he inspirat en el barret del 'sombredero loco', els dels mags i una gàbia.
Aquí teniu les imatges del resultat:
Seguidament podreu veure les imatges fetes en una sessió de fotos del barret on la model surt maquillada amb colors rosats i una mica de verd, amb roba lleugerament formal seguint els colors del barret (rosa, blanc i verd fosc) + el negre. Hem intentat crear juntes un personatge divertit, infantilitzat i lleugerament innocent en un escenari una mica misteriós i màgic, per aquest motiu les fotografies posseeixen colors intensos. Aquí teniu les imatges:
Respecte a la sessió de fotos que vam fer a classe per part d'en Pol (qui també ha editat després la imatge), el meu model i maquillador del barret ha sigut en Jordi Ejarque, el qual portava una amercana de color granate i un maquillatge blauvós amb un toc rosa al centre. Aquí teniu la imatge:
Al final m'he decantat per la idea del barret ximeneia al qual l'havia pensat posar llums vermelles a dins, però he pensat en ficar una llum de colors en forma de conill per recordar als barrets típics dels mags que treien un conill de la 'chistera'.
L'he pogut construir a partir de cartró, pintura en esprai verd (color del "sombredero loco" i de la sort i esperança), silicona, la llum en forma de conill, tela i tisores.
Per fer-ho, he utilitzat una caixa de cartrí circular i un tros de cartró per fer la forma circular de la base on es troba el conill (fent un petit forat per poder conectar la llum del conill) i l'ala del barret de copa. Seguidament he retallat franges a la capsa i les he llimat amb una llima. A continuació he pintat cada part amb l'esprai verd (com el color del barret del 'sombredero loco') i les he enganxat amb silicona. Com a toc final he col·locat les teles de colors blanc (puresa) i rosa (infantesa).
Així doncs m'he inspirat en el barret del 'sombredero loco', els dels mags i una gàbia.
Aquí teniu les imatges del resultat:
Seguidament podreu veure les imatges fetes en una sessió de fotos del barret on la model surt maquillada amb colors rosats i una mica de verd, amb roba lleugerament formal seguint els colors del barret (rosa, blanc i verd fosc) + el negre. Hem intentat crear juntes un personatge divertit, infantilitzat i lleugerament innocent en un escenari una mica misteriós i màgic, per aquest motiu les fotografies posseeixen colors intensos. Aquí teniu les imatges:
Respecte a la sessió de fotos que vam fer a classe per part d'en Pol (qui també ha editat després la imatge), el meu model i maquillador del barret ha sigut en Jordi Ejarque, el qual portava una amercana de color granate i un maquillatge blauvós amb un toc rosa al centre. Aquí teniu la imatge:
Hem començat un nou projecte on hem de dissenyar una joia moderna. Primerament hem de pensar en unes quantes idees. Aquestes són les idees que he tingut:
Els conceptes amb els quals es troben relacionades els podeu veure a la imatge.
Després d'un temps pensant en quina laboraré vaig decirir-me per l'arracada feminista que podeu veure a la imatge superior de la dreta.
Després d'un temps pensant en quina laboraré vaig decirir-me per l'arracada feminista que podeu veure a la imatge superior de la dreta.
- Influències
La meva joia pot ser usada com a una arracada, per aquest motiu he buscat una mica d'informació de la història d'aquestes. Aquí teniu un petit resum del que he pogut trobar:
S'han trobat proves que les arracades ja existien duran l'edat de bronze i diverses civilitzacions, utilitzats com a element que simbolitzen poder i riquesa, per això les usaven els faraons en l'antic Egipte. Més tard, durant l'antica Grècia, les arracades van començar-se a utilitzar més per les dones, i aquestes joies foren inserides pedres precioses (el 1700 s'afegiren els diamants).
A l'Edat Mitjana, les dones utilitzaren les arracades com a eina per atraure a una parella.
Al Renaixement crearen petites arrecades delicades i molts dels escritors i personatges nobles que els portaren els van popularitzar bastant, per exemple William Shakespeare portava una arracada a una de les seves orelles.
Altres personatges de la història com els mariners i els pirates portaven arracades a una de les seves orelles. També dones de tribus africanes han portat diversos arracades com a símbol de ser una dona i com a element que es creu que allunyen del mal.
Actualment, a la nostra societat s'usen com a a peça decorativa pel nostre cos.
En el meu cas m'he inspirat en les joies amb símbols. Us poso una imatge del meu treball:
He combinat dos símbols, la corona, que simbolitza l'aristocràcia i el símbol de la dona. El seu significat és defensa del col·lectiu femení, com es pot intuïr. També podeu veure a la imatge les meves idees per al packagind de la joia. Principalment he decidit fer un sobre (possiblement de color) amb el logo de la meva marca, una targeta on es trobaria l'arracada amb l'eslògan. L'eslògan és Fem el món nostre i va referit a que les dones no es deixin vèncer pel que passa a l'actualitat. I és que se'm va ocórrer la idea d'aquesta joia després de la notícia de la mort d'una dona per violència de gènere.
El meu primer logo, com podeu veure a la imatge, és un triangle amb un raig que, a mi em recorda a una jota, lletra per la qual comença el meu nom i el vaig fer com a representació del que sóc. La marca es diu jai que seria jota en anglès mal escrit. (Posteriorment podreu veure els canvis que he realitzat sobre el logo i la marca).
Moltes joies s'han realitzat durant la història amb diversos símbols, per exemple, a l'atiguitat estaven molt relacionats amb alguna creença o fe. En podem trobar els símbols egípcis que els usaven com a joia o peça important.
Els bastons i els barrets que porten els personatges són símbols de l'Antic Egipte que, per exemple, simbolitzen divinitat.
Seguidament podem veure joies amb símbols en els medallons i rossaris dels cristians.
També hi trobem símbols en les joies de diverses marques, com per exemple la Tous, la qual el seu símbol és l'osset i el col·loquen a totes les seves peces.
Relacionat amb el feminisme, hi ha un corrent artístic anomenat Feminist Art, el qual treballen artistes femenines en defensa dels drets de les dones artistes. Per exemple, el grup anomenat Guerrilla Girls realitza aquest tipus d'art.
També he trobat a uns quants artistes que usen el símbol de la corona, per exemple Basquiat. La corona ha sigut un símbol per a la monarquia i per al poder. Ara podreu veure unes quantes imatges d'aquests:
- Adobe Illustrator
He passat la idea de la joia més una altra possibilitat a l'Adobe Ilustrator per tal de convertir-lo en un arxiu PNG. Aquí teniu el resultat:
- Logo
He estat avançant el projecte joia i he dedicit modificar el logo que havia fet anterior per tal forma que fos més coherent amb la idea principal de la joia. Com podreu veure a continuació, el logo està basat amb la forma d'una corona, amb diversos colors possibles bastats en el color de l'or típic de les corones i el lila, típic del feminisme.
El nom de la companyia és Koiné, corona en alemany.
Ara us poso una imatge del logo i les seves diverses proves.
- 3D (Blender)
He passat la joia a 3D a través de l'aplicació anomenada Blender. M'ha ajudat l'Aran per poder-ho fer. Aquí tenim el resultat:
He passat la joia a 3D a través de l'aplicació anomenada Blender. M'ha ajudat l'Aran per poder-ho fer. Aquí tenim el resultat:
- Proves
Primer de tot he dibuixat diversos esbossos de joies i el packaging abans de realitzar les proves. Aquí teniu el dibuix amb petites explicacions dels elements i els diferents disenys:
He començat a fer les proves per a la maqueta amb alicates i filferro, però com és molt difícil fer la silueta amb això, faré servir alguna mena de paper dur de color per fer la forma exterior i el filferro per a la tanca. Després, he comprat dues cartolines A4, una de color lila i l'altra de color groc per fer la forma de la joia. He fet dos maquetes de la joia, una amb cartulina i l'altra amb feltre. Com el resultat final no ha estat molt bo, en faré més proves. Aquí podeu veure el primer intent:
Com ja he dit, les he realitzat amb cartulina lila i groga, pegament, celo i filferro. La caixa podem veure que té forma de cub groc, amb un agafador amb forma de la corona i línies liles.
En el meu segon intent de packaging, he trobar un cartró dur amb el qual he fet la caixa d'uns 11 cm x 11 cm, més gran que l'altra prova. He usat les cartulines lila i groga per la decoració, he afegit el logo (el que podeu veure a continuació) a un dels costats i he modificat l'agafador per un de tira. Aquí ho podeu veure:
També he realitzat altres joies amb la mateixa temàtica. He usat els dos símbols que he creat i heu pogut veure anteriorment i he fet diverses proves per noves joies. He imprimit els dibuixos que he fet amb l'Adobe Illustrator, els he retallat i enganxat sobre una superfície més dura com una cartulina o catró.
Per començar, veurem la joia principal, la qual heu pogut veure al llarg del treball, la qual he hagut de realitzar amb cartulina i filferro ja que era quasi impossible poder retallar una forma d'aquest tipus sobre un material més dur. Aquí tenim la imatge:
Al seu costat veiem unes altres arracades les quals corresponen a l'atra disseny que és una corona (lila i/o daurada) amb el símbol feminista a l'interior. Aquestes les he pogut realitzar sobre cartró i les he forrat amb paper transparent.
També he col·locat la corona daurada dins una anella la qual té dues tires liles unides per fer un choker. La podem veure a continuació:
Una altra idea que he fet amb la corona és que l'he enganxada sobre una esfera amb fil, la qual anteriorment he pintat de color lila. A darrere he posat el logo. Aquí tenim la imatge del collar:
Per últim, he fet el símbol de la corona amb el feminista amb unes peces petites de plàstic anomenades hammas les quals he unit amb l'ajuda d'una planxa i l'he posat una tira de tela lila irregular per crear un cinturó o collar. Aquí ho podem veure:
- Imatges
Relacionat amb les imatges, he fet diversos esbossos de les possibles idees d'imatges per a la joia. Podem veure per exemple l'esbòs de sota, on es veu la imatge d'un rostre tapat amb una marca de pintura que ve acompanyada del logo i la frase El món és nostre.
He fet diverses imatges de les diverses joies amb l'ajuda de la meva germana, la qual ha fet de model, i posteriorment he editat amb Photoshop. Primerament veureu el cartell de la marca i posteriorment les joies posades.
Pel cartell he fet una imatge frontal de primer pla de la model amb el choker i li he tapat els ulls amb una línia de pintura lila, la qual a sobre li he posat la frase: El món és nostre, a la qual li he afegit a l'o una corona i la cua del símbol feminista. També he afegit el logo lila de la marca a sota a la dreta.
L'altra dia ens va visitar en Joan per fer-nos una xarrada relacionada amb la impressió 3D. Seguidament podràs observar els apunts de la xerrada:
Diferents procediments:
- Sostracció i addició
Diferents procediments:
- Sostracció i addició
- Sostracció comença amb una peça més gran fins a peça final
Tecnologia additiva, afegeix material
Es pot afegir en punts o només és necessari, però és necessari a vegades per aguantar.
PVA: suport aigua es desfà. Fabricació segons el que necessito.
‘84 SLA (estereolitografia):A partir de líquid i làser.
‘87 SLS
Multijet: SLS però crema tot a la vegada.
Fusió FDM: sistema de fil, semblant pistola de silicona. Motor extrusor agafa fil i el fa més fi segons la peça. Plàstics, més barat i més lent.
SLS
DLP: procés digital de llum. Llum projecta sobre material.
Sintetització làser: fusió laser pols amb rodillo que cremen el material.
Open surf: es gratis
Voxel pixel en 3D. Texutures, translúcid, elasticitat, resistència, conductor, diversos materials.
Materials or plata, acer, titani, ceràmica, xocolata.
BTG (polietilè) ampolles de plàstic.
PDA: biodegradable, del blat de moro.
Cura programa
Ens ha encarregat la colla de diables de Granollers dissenyar la disfressa per al personatge de Lucifer (el més important dels diables) i ens han posat certs requisits: posar una capa i un barret, la insígnia de Granollers, els colors blau i blanc si es possible amb el color negre i vermell del vestit anterior i posar el logo de la colla a la capa.
Aquestes són algunes de les meves propostes:
Fa uns mesos, ens va visitar en Víctor Català, un exalumne del Bellera, per demanar-nos si podíem il·lustrar els crèdits del seu curt. Com les il·lustracions han de tenir el mateix estil, es va decidir que es fes un concurs per veure qui faria els dibuixos. Llavors, en Víctor ens va enviar què havia d'aparèixer en els dibuixos (en total són 5) perquè cadascú comencés a fer-ne. Vaig decidir fer l'última de totes les opcions que ens va dir, on apareix la nena amb el seu pare subjectant el cap de la bruixa. Aquí tenim les proves fins al resultat final:
Primer de tot vaig fer realitzar els dibuixos que teniu a dalt els quals vaig fer directament a ordinador perquè no em sortien bé a mà. L'únic canvi que podeu veure és el braç de l'home que l'havia modificat. Més tard, em vaig adonar que a l'escrit d'en Víctor Català especificava que el braç del pare havia de col·locar-se al cap de la nena, així que el vaig haver de canviar.
La il·lustració definitiva és la que podeu veure a continuació.
Com encara tenia temps restant per la data d'entrega, vaig decidir fer una altra il·lustració, la qual és la tercera opció de les que ens va donar en Català. Seguidament podreu observar l'esbòs que vaig fer en un paper i el resultat final.
En l'assignatura de disseny he treballat tan com he pogut, el mateix que a l'assignatura de Fonament de les Arts així que penso que em mereixo un exel·lent pel gran esforç que m'ha suposat aquesta feina.
Fa unes setmanes ens van dir que havíem de crear un cartell pel concurs de cartells de Nadal del 9Nou de temàtica lliure, que finalitza el 23 de novembre, seguint les bases del concurs.
Seguidament us poso una imatge de la meva proposta de cartell amb diferents colors de fons possibles:
Com es pot veure fa referència als presos polítics, qui possiblement passaran el Nadal empressonats.
Veiem un fons amb la finestra d'una presó amb quatre barrots, els quals un d'ells té un llaç groc. Després, per la finestra es veu el cel de la nit i moltes estrelles, d'on destaca una que és més gran.
Per últim l'oració: Per Nadal us volem a casa, situada al part inferior de la imatge.,
He amagat certes simbologies al cartell: la primera és el llaç groc (presos polítics), la segona és l'estrella (Nadal), les estrelletes (persones en suport als presos polítics), les quatre barres de la finestra de la presó (Catalunya), el text (llibertat presos inmediata), el color del text (forma la bandera independentista si ho juntes amb el cel i l'estrella de la finestra, però que està prohibida per les quatre barres).
Després he fet un altre disseny:
Després he fet un altre disseny:
En la imatge podem veure un ninot que va fe rei mag parlant a un altre ninot caracteritzat de Pare Noel, però aquest s'ha tapat les orelles per no escoltar-lo. Sota aquests ninots hi ha les lletres cridanacional.cat, on s'ha substituït el crida per sordera i el cat per eu i s'ha afegit 'inter' abans de la paraula nacional.
Amb aquest cartell vull criticar que actualment, per molt que els partits independentistes intentin la via del diàleg amb Espanya i la resta d'Europa, no els faran cas, ja que no tenen la voluntat de fer-ho, no volen escoltar, per això 'sorderainternacional.eu'.
Vaig fer una prova de tipografia abans del cartell final, però no em va agradar. Aquí la tenim:
Ens han encarregat fer un logo per la celebració dels 20 anys de la creació del Batxillerat artístic al Bellera. Primerament he realitzat uns esbossos en una llibreta de possibles logos i després els he passat a l'ordinador com els logos dels Faranduleros. Aquí tenim els esbossos:
Seguidament, teniu uns quants logos fets amb l'ordinador:
Aquets dos logos estan basats en una taca de pintura. El color blau és degut al logo original del Bellera i la forma interior del número 20 representa la lletra C i B juntes (Celestí Bellera).
Totes les proves anteriors són de la mateixa idea d'un got de pitura amb pinzells i el número 20. Com podeu veure he provat diferents tipografies, colors i formes de distribuir els elements.
Seguidament us ensenyaré els logos que he creat pel grup. Primerament els he dibuixat en una llibreta i posteriorment els he passat a ordinador. Aquí tenim els esbossos:
Ara us ensenyaré com han quedat els logos passats a ordinador:
En aquest logo m'he inspirat en la forma d'un segell per intentar posar el nom sencer del grup.
A les anteriors proves, m'he basat en la columna jònica clàssica i li he afegit notes musicals per crear la forma d'una F.
L'anterior he posat una F dins un cercle i rodejada de notes musicals perquè els escènics tenen molta relació amb la música.
A les tres anteriors idees veiem que a les tres apareix el nom del grup sencer de diferents formes: la primera dins d'un triangle, la segona dins d'una petita pancarta, i la tercera al mig amb unes fletxes apuntant les lletres com un centre d'atenció.
Amb els anteriors logos veiem diferents proves amb els mateixos elements. La clau de fa transformada en una F i seguidament la segueixen les altres lletres de faranduleros.
En l'anterior m'he basat en els cartells de llums que es posaven antigament a fora d'un teatre o cinema per avisar d'un nou show o l'aparició d'un artista famós.
Les anteriors proves les he pensat per definir al grup com una força potent, que deixa marca, com un llamp.
Totes proves anteriors no tenen cap significat, són simplement proves d'estètica de la lletra F.
Aquests logos els vaig pensar com si fossin la bateria d'un aparell electrònic, i fan referència al fet que el grup dels faranduleros tenen sempre molta energia.
Aquests últims són proves de la combinació d'elements musicals que creen la lletra F junts.
BAUHAUS
 |
| Logo Bauhaus |
Aquesta escola va fusionar totes les arts, és a dir, treballaven tant la pintura, com l'escultura, la música, etc.
Bauhaus estava influenciada per les Arts and Crafts de William Morris, moviment que va aparèixer dels ideals, la vida quotidiana, el saber, entre altres, on les obres es feien de forma artesanal.
Algunes obres de William Morris d'aquest estil són les següents:
 |
| Pimpernel, William Morris. |
 |
| Marigold, William Morris. |
A l'escola hi havia bona relació entre els alumnes i els professors, i moltes vegades, organitzaven festes, normalment temàtiques i amb disfresses. Les festes que l'escola va organitzar van passar a la història i és que a més, les tractaven com si fossin les mateixes obres d'art que els alumnes i professors creaven conjuntament als dies laborals de Bauhaus.
Alguns professors de l'escola van ser Kandinski, Johannes Itten i Klee, artistes coneguts en el món artístic.
 |
| Pintura de Klee |
 |
| Cadira Wassily, creada per Breuer. |
 |
| Tipografia Architype Bayer, de Herbert Bayer. |
Mentre a l'escola els alumnes i professors creaven noves obres d'art, Alemanya es trobava en desordre social i va signar el Tractat de Versalles (Gran Depressió). A causa d'aquests problemes polítics, Bauhaus ha de començar a guanyar més diners i créixer com empresa. Això va provocar un canvi d'estil de l'escola.
Va aparèixer a l'escola en Theo van Doesburg, artista neoplasticista holandès que marcaria l'estil posterior de l'escola, el qual el convertí en un estil que es marcà per la simplicitat, les línies rectes i l'eficàcia.
A partir d'aquí, Bauhaus es va començar a estendre a tot el món. Tothom en volia dels seus productes pel seu disseny original i fresc. Però tot es va acabar amb l'arribada de Hitler al poder. Aquest fet va provocar que Walter Gropius passés l'escola en mans de Mies van der Rohe, qui traslladà l'escola a Dessau i més tard a Berlín.
El govern alemany va provocar que l'escola passés a realitzar obres decadents i acabés tancant. A més a més, Hitler va ordenar que totes les obres modernistes fossin saquejades i destruïdes.
Però tot això no va impedir que la descendència de l'escola no divulgués els seus coneixements al món. Dues de les companyies més innovadores de l'actualitat, conegudes com a Apple i Ikea, van seguir l'estil d'aquesta escola d'art avançada al seu temps.
El 1996, la Bauhaus i les seves seus van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 |
| Alumnes de Bauhaus |
 |
| Professors de Bauhaus |
Ara us parlaré d'un dels professors de la Bauhaus que fou un artista molt famós, Vassily Kandinski.
 |
| Groc, vermell, blau, 1925 |
En Kandinski destacà pel seu art abstracte, art que consistia a donar preferència a la simplificació de la forma, a la policromia sobre la figura i només representar allò que és essencial.
 |
| Vassily Kandinski |
El 1901 va ser cofundador de l'associació d'artistes anomenada Phalanx (Falange).
També va ser cofundador de l'associació d'artistes de Munic anomenada Neue Künstlervereinigung München.
La seva primera exposició es produí al Salon d'Automne a París.
Durant la seva primera etapa artística pintà quadres de paisatges, dels quals destacaven sobretot els colors vius que usava. La majoria d'aquestes obres no tenen cap figura humana integrada. L'obra seva d'aquest període que és la més destacada és El genet blau.
 |
| El genet blau, 1903 |
 |
| Llibre de Kandinski |
El 1911 publicà el seu llibre titulat Sobre l'espiritualitat en l'art.
Entre el 1910 i el 1914 pintà només entre 3 categories: les anomenades impressions, que consistien en obres inspirades en la naturalesa, les improvisacions, obres que reflecteixen emocions interiors, i les composicions, amb diversos elements col·locats per intuïció.
 |
| Composició VII, 1913 |
En començar la guerra, Kandinski tornarà a Moscou. Allà fou el vicepresident de l'acadèmia russa de la ciència i de les arts.
També va ser director del museu de la cultura pictòrica. Mentre es trobava a la capital russa, ensenyà a l'escola Vkhutemas.
El 1922 s'uní a la Bauhaus després que Walter Gropius s'ho demanés. Allà va estar ensenyant la forma abstracta dels elements i dibuix analític. A més a més, va estar a càrrec del mural a la Bauhaus. Va haver de marxar quan l'escola va tancar el 1933 per culpa del nazisme.
El 1924 va fundar una altra associació d'artistes que treballaren l'expressionisme, anomenada Der Blaue Reiter, traduït com El genet blau, on es varen unir artistes com Paul Klee, Alexej Jawlensky i Lyonel Feininger.
 |
| Llibre de Kandinski |
El 1926 publicà el llibre de la Bauhaus titulat Punt i línia sobre el pla.
El 1933, quan la Bauhaus va tancar, va ser quan Kandinski marxà a França i es quedà allà fins que va morir el 1944.
 |
| Composició X, 1939 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada