FARTS

Apunts de les exposicions

En aquest apartat pensjaré els apunts que realitzat de cada presentació. Comencem:

INFORMALISME

Michel Tapié (1951). L’art informal/informalisme: no segueix la norma.

Antoni Tàpies (1923-2012) Major exponent informalisme. Més destacat segle 20, va formar un estil propi usant materials als quadres. Tècnica mixta. A.T. Creu símbol religiós?

Jean Fautrier (1888-1960) Connectat amb expressionisme. Colors apagats, angoixant. Textures pictòriques. Pintava en camp de concentració.

Jean Dubuffet quadres infantils. Art brut: art de la gent que no ha estudiat art, com els nens, bojos… Art naïv: art infantile, gent que ha estudiat art i pretén formes determinades.

Andrés Cuixart

Expressivitat a partir de materials, fora art figuratiu, abstracte,

Trenca amb antecedents, realisme

Collage, grattage i frottage

Treien ràbia de la Guerra civil i Segona Guerra Mundial, expressaven les seves emocions.

Materials més important de l’obra (pintura matèrica?) Sorra guix grava fusta pintura vidres carbó per aconseguir obres amb relleus.

Expressionisme abstracte es crea (EUA) Action painting i Pintura dels camps de color que crearen art informalisme.

Fotògraf Jorge Roiger informalista (imatges poc cromatitzades, rellevància textura)

Dau al Set (Joan Brossa, Joan Ponç Arnau Puig, Tàpies, Tharrats, Cuixart, Juan Eduardo Cirlot) Font inspiració Miró. Catalunya

Grup Cogul (Víctor Pérez I Pallarés, Ernest Ibañez Neach, Albert Coma Estadella, Albert Vives i Iglesias, Àngel Jové i Jové i Jaume Minguell i Mire). Lleida.

El Paso (Madrid)

Manolo Millares, Antonio Saura

Taquisme, pintura matèrica.

Infomalisme (1945-1960?)

Tots van haver de marxar pel franquisme cap els Estats Units per Expressionisme Abstracte.

EXPRESSIONISME ABSTRACTE

Propi dels EUA. Durant postguerra Segona Guerra Mundial i Guerra freda.

Art dinàmic. Obres sense títol. Art individualista: com se sent el artista.

Jackson Pollock primer que pinta terra.

Driping: tècnica per pintar

Action painting i colour field painting: tècniques.

No figuració

Orígens: Ashile Gorky i Jackson Pollock en postguerra à subvencionat per EUA à action painting à color field painting.

Origen surrealistes van anar a Nova York i van influenciar als artistes

Artistes: Williem de Kooning: figures destrossades, amb una mica de figuració

 Mark Rothko: color field paintings grans

Dues capitals de l’art: París i Nova York.

ART CINÈTIC

Naum Gabo posa el nom el 1920 en el seu Manifest Realista amb el seu germà, Antoni Prvsner, en el constructivisme rus (és un moviment general, social, polític, econòmic... i s’inspira en idees Karl Marx, qui crítica el capitalisme).

Art cinètic, es mou (Mòbil) Alexander Calder

Marcel Duchamp pare de tots aquests moviments.

Tipus d’art que es busca la sensació de moviment, il·lusió òptica en pintures i escultures en moviment. Efecte calidoscopi.

Estable (l’espectador s’ha de moure al voltant de l’obra per veure el moviment).

Mòbil

Penetrable (l’estable ha de mirar el centre per veure la sensació de moviment).

Bridget Riley

Impressionisme

Seurat impressionisme

ART CONCEPTUAL

Es basa en concepte de l'obra. Més important significat de l'obra.

1960. Contrari a l'informalisme.

Traballa amb les idees. Més important el procés i la idea que el resultat final. 

Contra comercializació del arte.

Art d'acció: art fora del museu. Art per a tothom, gratis. Temes socials.

Participació de l'espectador, formant part de l'obra.

Art = vida

Hermann Nitsch

Accionisme vienès

Tècniques noves

Polèmiques ecologistes

Performance: sorpendre l'espectador. Art en viu.

Improvitzades o no. Barreda diferents ámbits artístics i a llocs públics.

Yoko Ono "Cut Piece".

Carolee Sheemann

Wolf Vostell

Happening

Obra d'art que està pasant.

John Cage procursor happening.

Molt públic. Més improvització.

Allan Kaprown pare happening.

Fluxus: fluid.

Atacaven el que es consideraba art. Fusió disciplines. Antiart. Maciunas.

Body art: ús del cos com llenç o objecte. Tatuatge i piercings.

Orlan artista francesa body art.

Piero Manzoni

Artista que treballa amb el cos.

Va en contra de la comercializació de l'art.

Merde d'Artiste: llauna que no es pot obrir per culpa dels museus, coleccionistes…

ESCULTURA SOCIAL

Joseph Beuys. Alemany. Formà part de fluxos.

Qualsevol material.

Art universal. Missatge que volies transmetre podies fer art.

Estil vol transmetre missatge. Feia instal·lacions de diversos tipus.

Les obres tenen un significat molt simbòlic.

Sinfonia Siberania

Obra simbolitza fronteres Àsia Europa però ell creu que no haurien d’existir.

Va ser rescatat per una tribu tàrtara. Li van donar mel per menjar.

Com explicar quadres a una llebre morta

Llebre morta pot entendre més que un home racionalista. Mel representa pensament per ell per això se la posa al cap. Energia de la terra que es quedi en ell.

Tancat amb coyote i el domestica.

Piano tapat amb creu roja.  Medicació va fer naixement de nens coixos.

Es diu escultura social perquè hi ha tres dimensions i és art social. Diu que tothom pot ser artista.

LAND ART

Es dissenya escultura a través del paisatge, no posen nous elements, utilitzen els del paisatge.  Michael Heizer- Creació d’escultures, espais, instal·lacions earth land.

Característica: No es pot exposar i no és permanent, efímer.

Art efímer. Site-specific

Art conceptual. Volen relacionar natura amb els ésser humans, que tinguem en compte la natura. A vegades s’utilitzen elements externs com teles per ressaltar encara més la part natural i unit més natura amb humanitat.

Obra representativa Spiral Jetty Va desaparèixer i tornar  aparèixer. 3 punts de vista (cel, costa, centre escultura). Ha de creuar-se. Significa pas d’espai-temps / vida-mort.

Robert Smithson

Michael Heizer. Treu material en comptes de posar-ho. Terra material més profitós perquè és on provenen altres materials.

Doble negatiu 1960. Gran espai escavat a la terra tanyant el bosc d’un canyó natural.  Significat fusió part humana (material que treu) amb natural.

Christo Surrounded Islands. Conjunt de teles que rodegen 11 illes. Va inventar la tècnica empaquetatge (embolicar i tapar). Envidiunament. No és esculura. Amaga. Ell paisatge urbà mentre land art paisatge natural.

Molts artistes agafaren inspiració dels dibuixos que feien tribus al terra. Geoglifo. Agroglifo. Dibuixos camps.

Ana Mendieta. Marca siluetes seves a la terra.

ABSTACCIÓ POSTPICTÒRICA

Iniciada el 1940 en l’expressionisme abstracta.

Clement Greenberg posa el nom al titular un exposició seva amb aquest nom i posar-lo a un conjunt d’artistes completament contraris a l’expressionisme abstracte. Crític art Kitsch cosa ortera, mal gust, consumisme.

S’inicia als Estats Units. Deia que els artistes estaven avançant art (avantguarda). Va rebutjar Pop Art per tendència influenciada per cultura kitsch consumisme.

Expressionisme treballen el gest, sense pensar i l’abstracció postpictòrica es dedica a la geometria. Josef Albers va difondre estudi geometria Bauhaus per Estats Units i començà. Abstracció geomètrica, amb absència sentit gestual, sense petjada humana. Pintura, acrílic.

Context. Moviment Hippie “Flower Power”. Tendència es va expandir per tot el món.

Frank Stella. Shaped Canvas.

Kenneth Noland.

També va fer shaped canvas. Color mateixa importància que estructura del llenç.

Hard-edge painting. Colorfield-painting. Tendència evolucionarà fins abstracció lírica i minimalisme.

Josef Albers important per tendència.

MINIMALISME O MINIMAL ART

EUA 1960

Al revés és art processual: més important procés que resultat final.

Richard Wolheim.

Marcel Duchamp influí en el moviment.

Ludwig Mies Van Der Rohe fou el qui va elaborar les idees. Impulsor més és menys.

Es basa en formes geomètriques, colors plans, importància als elements formals com el color, l’escala i el volum. Obres normalment gran. Escultures sobretot.

Ascetisme: no necessari superficialitat a nivell general, filosofia.

Cold art: art fred

Interès peça acabada i no procés. Naixement contra desmesura i carregament.

Característiques:

Abstracció total, simplificació informació, no petjada humana, absència ornaments, colors bàsics, senzillesa per fer-la més funcional, línies rectes i geometria.

Mies Van der Rohe ve de la Bauhaus i va fer els pilars del moviment. Ús acer i vidre i pedres.

Donald Judd obres basades en l’espai. Composicions geomètriques. Obres repetides. Quadriculat.

Carl André obres caos ordenat.

Dan Flavin obres llums i colors, materials industrials.

Ad Reinhardt color negre en les obres geomètriques.

Tony Smith arts visual d’escultura minimalista. Ús formigó material arquitectònic, amic de Frank Lloyd Wright fa cases modernes.

Robert Morris performance, land art, instal·lacions i minimalista.

Walter de Maria land art, art conceptual i minimalista.

Tadao Ando arquitecte japonès, d’obres geomètriques, rebutja consumisme.

Sol Lewitt pintura minimalista. Disseny a paret. Envia un plànol a una galeria i ho envia a un museu i demana ajuda a uns estudiants d’artistes. Art cinètic, òptic, abstracció post-pictòrica, geometria.

Richard Serra escultura rovellada on l’espectador pot passar per ella. Side-specific. Fet per empresa.

Minimalisme normalment col·locat en sales tocant el terra o la paret. Algunes a fora.

POP ART

Lawrence Alloway posa el nom. Richard Hamilton primera obra pop art.

Resposta contra l’expressionisme abstracte

Co-existeixen amb el pop art però aquest a EUA.

Formes i figures a escala natural o ampliada

Temàtica provinent de les grans ciutats

No plantejament crític

Iconografia formes planes i volum esquemàtic.

Hard-edge: contorn perfilat

Sorgeix en moment fosc de la societat. Art per apropar a la gent ja que coneixen els elements que apareixen. Producció massiva. Pop art símbol de rebeldia que mostra que tothom som iguals, no originals.

Peggy Guggenheim.

Andy Warhol. Roy Fox? Richard Hamilton (fotògraf i gravador). David Hockney

Neix a Anglaterra els anys 50. S’inspira en cinema, actualitat, tecnologia, objectes quotidians i els utilitzen a la seva manera.

Els anys 60 creix i arriba a tothom, als EUA és on agafa importància.

Andy Warhol volia agafar objectes quotidians per donar-li toc irònic. Repetició d’elements. Sopa Cambell.

Serigrafia. Punts pop art.

Influència dadaisme en agafar un objecte real sense donar significat.

Torna a Anglaterra entre el 65 i el 75. David Hockney. Cops d’humor imatges populars amb to crític (piscines). Pintor i fotògraf.

Pop Art per campanyes publicitàries. MTV

Tom Wesselman

Arquitectura, escultura, cinema, còmic, moda, pintura amb essència Pop Art.  El pop espanyol: musicals, teatre. Movida madrileña: revolució contra l’Estat.

Pop japonès. Yayoi Kusama.

Claes Oldenburg. Objectes reals a gran escala.

VIDEOART

Manifestació artística important del segle XXI. Va començar a l'època dels '60, societst consumista. Gent informada per les notícies  Vídeart surt com a crítica de la televisiói és experimental. 
Sony Portapack: primer equip videoportàtil que va difondre la possibilitat de fer vídeos a la gent (càmera analògica). Va ajudar a l'aparició videoart en usar-lo Nam June Paik portat a Fluxus per John Cage (433).  Nam fa crítica a l'ús de la televisió i l'usa com a mitjà artístic.

Característiques: no són necessaris actors. No cal diàleg ni narrativa clara, sense necessitat d'expressar alguna cosa.

Wolf Vostell. D-coll-age (destrucció) televisiu. Salvador Dalí es considera pioner del vídeoart.

Mathew Barney. Cremaster Cycle (univers estètic escultures). Bill Viola (més important concepte, es centra en pas del temps). Peter Campus. Joan Jonas. Gary Hill. Tony Oursler. Antoni Muntadas. Agnès Varda. Bruce Nauman. Pipilotti Rist.

Diversos tipus de vídeoart: vídeo acció (performance documentadas en vídeos). Vídeo experimental. 
Vídeo ambient. Vídeo instal·lació. Vídeo escultura. Vídeo dansa.
Festival Loop.

NEO-DADÀ

Dadà:

Àmbits artístics molt variats. No objectes agradables, no materialistes. No planificament de les obres, sense centrar-se en espontanietat del moment. Trenca amb tot el que es va veure anteriorment al segle XIX. 

Fan servir objectes normals i corrents per fer l'obra, la qual està poc modificat. L'objectiu del dadà era posar fi a la guerra i ficar-se amb la burgesia de l'època. 

El nom sorgeix de la primera paraula que sortís en obrir un diccionari. 

Les obres conten paradoxes, a més a més volien que l'espectador interpretès l'obra com volgués. Adapten teoria de la contrucció (teoria filosòfica). Ready-mades.

Marcel Duchamp. La font. Francis Picabia. 

Neo-dadà

Nova York. Underground. Criticat per com establí les seves bases. Volien anar més enllà del dadà. Sorgeixen contra expressionisme abstracte. Reintroducció objectes quotidians.

Pintura, escultura, músics, coreògrafs...

Sense espectador no hi ha res, dona sentit a l'obra.

Guerra freda i es burlen del consumisme. Treballen molt amb banderes.

Encàustica: tècnica artística usada amb la cera. 

Robert Rauschenberg. Alumne de Josef Albers. Monogram (cabra dissecada i afegia elements de tot tipus autobiogràfics). John Cage. 

Assemblage: collage però amb volum. 

Jasper Johns. Bandera Blanca. Jugava amb les superposició d'objectes coneguts.

John Cage. Compositor influent del segle XX. 4'33''.

ART POVERA

1960-70 a Itàlia. Convertir material industrial en art. Rebutja tot allò que les arts anteriors han buscat. Busquen el que és quotidiant. Germano Celant realitzà la primera exposició d'art pobre però el nom l'agafa Jerjy Grotoski que deia que el teatre pobre era quan no hi havia escenificació.

Crítica a la societat industrialitzada i el consumisme. Es va extendre al voltant del món. En contra del minimalisme el qual era molt més racionalista. No volen amagar el material inicial. Surt del realisme ready-made.

Giuseppe Penone. Michelangelo Pistoletto. Janna Kounellis. Eva Hesse. Ann Hamilton. Míriam Ponsa. Hamparte (allò que no és art).

Giuseppe Penone fa expos amb elements naturals. Jannis Kounellis fa servir elements menys naturals, més industrials. Escultura fulles Soffio di folgio. Silueta persona sobre les fulles.

Miguel Quismondo crea espai a Nova York per art pobre. Artista iglú Mario Merz.

HIPERREALISME

1986 Estats Units, a Nova York. Tant pintura com escultura. Relació amb el Pop Art en representació.

Hiperrealisme: Realitat objectiva, detallisme. Formats grans. Representació realitat fotogràfica. Shaisei més allà representar realitat: persona i atmòfera. Mai blanc i negre.

Fotorealisme: quadres molt exactes. Còpia foto. Aerògraf. Realitat fotogràfica. Publicitat.

Escultura hiperrealista: grans dimensions, amb models, situacions quotidianes, cos i rostre, grans dimensions.

Antonio López molta precisió, no suport amb fotografia, va a un lloc a pintar a la mateixa hora repetides vegades.

Mary Prait: natura morta, objectes quotidians, bellesa en allò quotidià.

Robert Cottingham: societat consumista, neons, primers plans.

John Baeder: paisatges abandonats, allò que va perdent la cultura americana.

Don Eddy: cotxes, escaparats de cotxes.

Ralph Goings: escenes quotidianes de consum, publicitat.

Audrey Flack: kitsch. Ptincipi abstracte.Influencià a Jeff Koons

Chuck Close: grans formats, retrats, pintava per pixels (influència puntillisme).

Gerard Richter: inspiració fluxus i Pollock. Primer feia murals.

Ron Mueck: molts detalls, normalment cossos nus.

Duane Hanson: esculures de vidre i les pinta però les destrueix i crea escultures cera, escenes quotidianes.

Maquillatge hiperrealista.

Vídeo Nou Realisme Francès

Procés creatiu 

1. Idea: fer obres a la nostra manera basades en les dels artistes del moviment i exposar-les a un espai buit.
2. Elecció dels artistes i les tècniques: body-painting d'Yves Klein, acumulacions d'Arman, escultures i expressió de violencia de Niki de Saint-Phalle, decollage de Mimmo Rotella.
3. Storyboard.
   

   
4. Guió tècnic.
5. Compra/Recerca dels materials: pintura blau Klein i altres pots de pintura, sorra blava, llibres i llençols vells, argila i globus.
6. Gravació --> 20 d'OCT. Algunes tomes ens les van ajudar a gravar l'Alba Iglesias i la Judit Costa perquè la Júlia i jo havíem de sortir juntes al pla. Alguns problemes que vam tenir van ser que no vam poder gravar la figura d'argila perquè se'ns va trencar diversos cops, que no va funcionar el ficar la pols als globus i que a l'Andrea li feia reacció a la pell la pintura.
7. Resultat final.
   
   

AUTOAVALUACIÓ 1r Trimestre

Crec que he fet un bon treball, he entregat totes les feienes quan toquen i de la millor forma que les he pogut fer. Potser no són perfectes però intentaré millorar amb el temps.
Penso que amb tot això em mereixo un exel·lent i per l'esforç i temps que m'ha suposat.

Nou Realisme francès

Document per veure la presentació: https://docs.google.com/presentation/d/11nv9Y3kQULdTgzfrhrVgv5nwcrD4R5_Cy3mrHM8-kLk/edit?usp=sharing

Pierre Restany, creador del terme Nou Realisme

Pierre Restany, crític d’art que va escriure el Primer manifest del nou realisme, manifest en el qual varen firmar diferents artistes en l’octubre del 1960, encara que aquest mot el va utilitzar uns mesos abans per definir les obres d’aquests que firmaren el document. En el principi, Yves Klein, un dels artistes que es creu que és el cofundador del moviment, va criticar el nom ja que preferia dir-li réalisme d’aujourd’hui, en català “realisme d’avui”.

Pierre Restany va néixer el 1930 a França i va morir el 2003 amb 72 anys. Conegut per ser el creador del moviment del Nou realisme màgic i per ser l’historiador i crític d’art més important del seu temps. Publicà un munt d’obres de temàtica artística.

Durant la seva infància va viure al Marroc per la feina del seu pare fins que el 1949 va tornar a França. No li van fer falta diners. Va estudiar a França, Itàlia i Espanya i es va llicenciar en història de l’art a la universitat Lycée Henri IV.

Va escriure articles en la revista d’art contemporani Cimase.

Va defensar a l’artista Jean Fautrier i a Yves Klein. El 1955 va conèixer a Yves Klein i canvià la seva percepció de l’art i a partir d’aquí va néixer el Nou Realisme.

Publica Lyrism and Abstraction, d’on elaborà el Nou Realisme, d’on va evocar la seva idea d’humanitzar els objectes industrials. Molts artistes utilitzaren elements quotidians per representar aquesta característica del Nou Realisme.

El 1963 treballa amb la revista Domus Art and Architecture. La seva vida a partir d’aquí la dur a terme entre París i Milà.

Entre 1963-1965 organitza l’exposició Recontre internacionale des artistes al Marroc, on va créixer.

El 1968 és quan escriví el manifest del Nou Realisme.

El 1978 va viatjar en vaixell pel Riu Negre. Aquest viatge el va marcar molt i va publicar una revista titulada La naturalesa integral, on parla de la naturalesa en el món actual d’art.

Més tard, també parlarà de la relació entre el món de l’art i la producció industrial.

Pierre viatja a molts països per estendre la seva visió de l’art i, reculli referents culturals de cada. Quan viatjà al Japó per fer de jurat en una exposició, ensenyà les bases del Nou Realisme a l’artista japonès Takiguchi.

Pierre qüestionà la naturalesa i el significat de l’art en la societat postindustrial i posà un punt de vista ètic en l’art davant dels enfocaments estètics.

Opinà que l’art sociològic i en Yves Klein l’art es convertí en la moral estètica en l’ètica.

Finalment, mor el 2003, amb 72 anys a París, França.

Característiques del Nou Realisme

El Nou Realisme va sorgir a França a finals dels anys 50 com a resposta a l’expressionisme abstracte americà inclòs dins l’informalisme. Aquest corrent artístic es distingia per la pintura d’acció, una pintura espontània que res tenia a veure amb la racionalitat si no amb l’expressió en si mateixa. Un grup d’artistes van signar el manifest de Pierre Restany que va donar inici al nou moviment el 1960.

Els nous realistes reivindicaven el retorn del realisme: se centraven a mostrar l’entorn social i els defectes de la societat tal com eren per tal de crear la necessitat a l’espectador de corregir aquests problemes. Per aquesta raó, sovint criticaven la societat de consum i la indústria de l’art.

Per aconseguir-ho s’apropiaven de la realitat, és a dir, reciclaven i reutilitzaven objectes que trobaven a les ciutats, les indústries i la publicitat per crear art. En definitiva, el que pretenien els nous realistes era crear obres que unissin el màxim possible la vida amb l’art mitjançant la transformació d’elements extrets de la societat.

Malgrat les seves semblances amb el pop art pel que fa a l’adopció d’objectes de la societat de consum, es diferencien perquè el nouveau réalisme es desenvolupa a França i mostra el pitjor del capitalisme mentre que el pop art ho fa als Estats Units amb els aspectes més positius.

Dins el moviment hi havia molta diversitat plàstica. Generalment, podrem identificar una obra del Nou Realisme si coincideix amb alguna d’aquestes característiques:

• Pintures monocromes: groc, taronja, blau i daurat (Yves Klein).
  
  

• Ús de colors plans i intensos.
  
  
• Representació de paisatges i de figures gargotejades per expressar sensació de moviment, inestabilitat o diferència d’escala.
  
  
• Collage d’objectes reals sobre un suport i transformats amb pintura.
  
  
• Body-painting o pintura realitzada amb el cos.
  
  
• Reutilització d’elements urbans i d’objectes de consum.

Context històric i evolució artística

Després de la Segona Guerra Mundial, EUA va experimentar el creixement de la seva economia mentre que a Europa, el nucli de la guerra, va passar tot el contrari i la recuperació va ser més lenta. El Nou Realisme neix a França, en un període on Europa està en transició cap a les democràcies liberals, el sistema capitalista i la societat de consum.

El 1955 Pierre Restany va conèixer Yves Klein a la seva primera exposició en solitari a París amb la seva col·lecció de pintures monocromes. Mostrava la realitat sense cap mena d’idealització com a crítica a l’art abstracte, és a dir, eren quadres d’un sol color que no tenien cap significat. Klein va presentar-li altres artistes que treballaven com ell, com ara Jean Tinguely i Arman.

Restany va escriure les “notes de catàleg” de Le Vide (El buit) de Klein el 1958 i, dos anys més tard, el mateix artista i alguns altres que el crític havia conegut a París van fer una exposició col·lectiva a la galeria Apollinaire de Milà. Pierre va escriure “l’assaig de catàleg” per a l’exposició, que va titular “Les Nouveaux Réalistes” i el va definir com  "The passionate adventure of the real perceived in itself and not through the prism of conceptual or imaginative transcription." A l’octubre del mateix any els artistes de l’exposició van signar l’assaig per petició de Pierre Restany i aquest va esdevenir el Manifest del Nou Realisme. Els artistes van ser Yves Klein, Arman, François Dufrene, Raymond Hains, Daniel Spoerri, Jean Tinguely i Jacques de la Villegle.

El 1961 va celebrar-se l’obertura de la Galerie J a París, el principal centre d’exhibició pels nous realistes. La primera que es va fer “40º Above Dada” homenatjava el dadaisme amb el nou moviment. Restany va escriure un segon manifest on donava molta importància a l’herència del dadaisme i de Marcel Duchamp al Nou Realisme. Compartien amb el dadaisme la idea del no art, la tècnica de l’assemblatge i el concepte del readymade (l’art fet amb objectes trobats). Van signar aquest manifest Niki de Saint Phalle, César, Mimmo Rotella i Gérard Deschamps i, per tant, van unir-se al grup dels nous realistes. Yves Klein no estava d’acord amb aquest plantejament perquè ell considerava que el moviment era més progressista i innovador del que Restany proposava al manifest. Per aquesta desavinença, Klein es va distanciar del grup i va escriure un altre manifest pel seu compte (el Chelsea Hotel Manifest). Per desgràcia, però, el qui era el major representant del corrent, va morir d’un atac al cor inesperat l’any següent. Aleshores va començar el declivi del Nou Realisme.

Aquell mateix any, va realitzar-se una exposició a la Galeria Sydney Janis de Nova York. Es va mostrar el Nou Realisme com el precursor del pop art estaunidenc i no com un moviment en si mateix. El 1963 va celebrar-se el Segon Festival del Nou Realisme a Munich. Christo va unir-se al grup. Restany va titular l’exposició “Nou Realisme? Què farem amb això?”. Així és com es va començar a dissoldre el grup i els següents anys era estrany que mostressin les obres en grup.

Finalment, el 1970 va dur-se a terme l’última exposició de comiat al moviment anomenada “The New Realists 1960-1970”. Els artistes van continuar treballant pel seu compte, cadascú pel seu camí.

Artistes i les seves obres

Yves Klein

Va néixer el 1928 a Niça, França i va morir el 1962 a París per un atac de cor, amb només 34 anys. Es va interessar en l’art i en el judo. Sobretot va destacar com artista en el moviment del Nou Realisme francès, on va voler unir la societat de l’època i els seus elements de consum amb art.

Amb Arman Fernández i Claude Pascal va voler crear una novetat en l’art i així nasqué el Nou Realisme junt amb Pierre Restany.

Les seves obres bàsicament eren d’un sol color, un blau vivent, que s’anomenà International Klein Blue. Pintava de blau cossos de dones i les estampava sobre un llenç mitjançant tècniques de judo, exposava una habitació buida, gravava un acord monòton, etc.

La intencionalitat de l’artista era cridar l’atenció a la gent, deixar-les impactades amb les seves obres i fer una crítica a l’art.

Petite Vènus Bleue, 1956

Monochrome Bleu, 1989

El buit, 1958

Blue Venus, 1962

Arman

L’artista Armand Pierre Fernández és conegut per ser un dels més famosos artistes del Nou Realisme.

Va néixer el 1928 a Niça, França i va morir el 2005 a Nova York amb 76 anys de càncer. Va estudiar a l’Escola d’Arts Decoratives de Niça i després a la del Louvre. Fou col·lega de Yves Klein i Claude Pascal, altres artistes. També practicà judo com Klein.

Es va centrar sobretot en l’acumulació d’objectes del mateix tipus sense manipular-los, encara que a vegades els trencava i els amuntonava després. Convertí la seva síndrome en art (patia la Síndrome de Diògenes). Amb això volia transmetre com és la societat de consum actual. Amb les seves obres semblava que el que mostrava era irreal i abstracte.

Relacionat amb l’obra d’Yves que consistia en una habitació buida, ell realitzà El ple, una habitació plena de brossa. A partir d’aquí la seva vida la va dur a terme entre Niça i Nova York, on realitzà diferents exposicions.

Algunes de les seves obres més famoses són:

Long-term parking, 1982

Homenatge al cubisme, 1983

Consigne à vie, 1985

Niki de Saint-Phalle

Catherine Marie-Agnes Fal de Saint-Phalle va néixer el 1930 a França i va morir el 2002 als Estats Units, amb 71 anys. Va ser una pintora, escultora i cineasta francesa.

La seva infància va ser molt dura i la va marcar per sempre. Era assetjada sexualment pel seu pare mentre la seva mare li recordava que no havia previst tenir-la i que hagués preferit que no l’hagués tingut. Aquesta experiència es reflectà i influencià a moltes de les seves creacions.

Va estudiar en un internat de monges a Nova York fins que la van expulsar per pintar la fulla que tapava els genitals d’una estàtua de l’escola de color vermell. Quan era jove treballà de model per a la revista Vogue. Es va casar amb el poeta Harry Mathews i es mudaren a París. Allà va ser diagnosticada amb esquizofrènia i la tractaren amb electroxocs.

A partir d’això es va centrar en la creació de l’art. Va conèixer a l’escultor Jean Fautrier i s’anà a viure amb ell. Gràcies a això va conèixer a molts artistes del moviment Nou Realisme.

En llegir l’obra “El segon sexe”, les seves creacions se centraren a ser representacions de la feminitat. Amb les seves obres reivindicava el feminisme i criticava el que és el patriarcat.

També treballà en format audiovisual. Una obra seva la titula Tirs i ensenya la violència que es patí a França a la Guerra d’Independència d’Algèria.

Alguns exemples de les seves obres més reivindicatives són:

Les Trois Graces, 1999

Arbre Serpents, 1999

La fontaine Stravinsky, 1983 (junt amb Jean Tinguely)

Tinguely

Jean Tinguely fou un artista que es dedicà a l’escultura  i la pintura. Va néixer el 1925 a Friburg, Suïssa i va morir el 1991, amb 66 anys a Berna, Suïssa. Estudià a l’Escola d’Arts de Basilea. Allà va aprendre sobre l’art modern i va conèixer a la seva futura dona, Eva Aeppli.

Entre el 1944 i el 1945 va treballar per l’armada suïssa. Després treballà com a decorador a Basilea i a Zuric. A les seves primeres obres utilitzava cables i decorava estants de botigues amb aquests. Les seves obres consistien en conjunts d’elements metàl·lics i mecanismes.

Es traslladà a un estudi a França el 1952 amb la seva dona per qüestions artístiques que es deia Impasse Ronsin.

El 1954 va realitzar una exposició de les seves obres. El 1955 creà una altra exposició que titulà Le Mouvement, una obra cinètica, en moviment que tenia soroll.

Enllaç a un vídeo de l’obra d’en Tinguely: https://vimeo.com/225531185

El 1955 va conèixer a Yves Klein, i amb ell creà una obra on ell va realitzar una estructura mecànica i en Klein va posar els colors. Tractava d’un cercle que girava amb línies tan ràpidament que aquestes línies desapareixien i es transformaven només en un cercle d’un color.

El 1959 crea Méta-Matics, màquines que creen dibuixos abstractes.

El 1960 fabricà una màquina titulada Homenatge a Nova York que s’autodestruïa.

La seva col·lecció Baluba, els espectadors poden accionar la maquinària.

El 1977 fa Meta-Harmonia, obra on els colors, moviments i sons s’uneixen amb altres objectes.

Més tard creà diferents fonts, una amb Niki de Saint-Phalle, La fontaine Stravinsky.

Unes quantes de les seves obres són:

Baluba núm. 3, 1961

Fragment d'Homenatge a Nova York, 1960

Mèta-Matic núm 10, 1951

César

César Baldaccini va néixer el 1921 a Marsella i va morir el 1998 a París, amb 77 anys. Es dedicà a l’escultura del moviment del nou realisme francès. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Marsella i després a l’Escola d’Arts de París.

Primerament les seves escultures eren metalls units. Quan va començar a tenir fama treballà escultures d’insectes, diverses classes d’animals i nuus.

El 1960 s’uní amb els nou realistes i utilitzà una màquina hidràulica per crear les seves obres barrejant i comprimint peces de metalls diferents. El 1965 començà a treballar amb plàstic i el 1966 amb poliuretà, que provocava expansions. El seu art destacà sobretot per les compressions i expansions que realitzà.

Algunes de les seves obres són:

Escorpió, 1921

Liberté

Expansion

Hi ha més artistes com Daniel Spoerri, el qual destacà pels seus quadres trampa que consistien en combinacions de materials que trobava per tot arreu i creava una escena.

En resum, feia representacions d’escenes amb brossa.

Uns exemples serien els següents:

El menjar hongarès, 1963

Les Puces, 1961

Un altre artista del moviment va ser Martial Raysse, el qual utilitza imatges de dones i les retocà amb capes de pintura, neó i enganxa objectes nous d’aquell temps. Se centrava en la crítica de la publicitat i en estereotips de la dona. Més tard utilitzà imatges del món rural. Una mica de les seves obres:

La France Orange, 1963

De cop i volta, l'últim estiu, 1963

Nissa Bella, 1964

Un altre artista del moviment, Raymond Hains, destacà pels seus cartells rascats sobre superfícies sense color, normalment ferro, amb papers i cola. Aquesta tècnica s’anomena décollage, i va ser molt utilitzada en aquest estil. Obres seves en trobem les següents:

Sense títol, 1959

Sense títol, 1963 

Sense títol, 1986

A més a més, trobem a Jacques Villeglé, que també treballà els cartells rascats com en Hains en el seu treball Des Réalités collectives.

Des Réalités collectives, 1958

Per últim, en Mimmo Rotella va ser un pintor italià considerat com l’Andy Warhol italià en mostrar la societat de consum europea. Inventà l’epistàtica, una poesia fonètica on barrejava sorolls i onomatopeies. En el Nou Realisme destacà pels seus décollages.

Décollages

Materials i tècniques

Pel que hem vist anteriorment, cada artista treballà amb diferents materials, pintura, llenços, ferro, objectes de la societat, cartells, cola… Sobretot destacà els elements que procedien de la societat de consum.

Les tècniques que utilitzaven també eren diferents: l’Yves pintava els cossos de persones i després les estampava en un llenç, feia body-painting. Les seves obres destacaven pel seu color blau.

L’Arman utilitzava diversos elements típics de la societat com cotxes, maletes, culleres…  que unia i, a vegades, trencava per crear les seves obres.

En César usa ferro, materials i residus mecànics que acaba soldant entre ells. També feia servir presses hidràuliques per comprimir objectes i poliuretà per crear expansions.

La Niki de Saint-Phalle treballà amb guix les escultures. També usà pintura de diversos colors, llenços i produccions audiovisuals. A més a més feia servir tècniques diferents, per exemple, una de les seves obres dispara sobre el llenç i després el pinta.

En Tinguely va utilitzar metalls i mecanismes que feia ell mateix amb els cables i metalls per crear el moviment a les seves creacions.

En Daniel Spoerri, es dedicà a enganxar elements quotidians ja convertits en brossa a llenços que també pintà en una situació.

En Martial Raysse usà imatges, objectes i pintura per a les seves obres. La tècnica que utilitzà era el collage, que consisteix en l´ús de diferents elements sobre una mateixa superfície.

En Raymond Hains, usà planxes de metall a les quals enganxà cartells i estripà més tard, tècnica nomenada décollage.

Per últim, en Mimmo Rotella també realitzà décollages dins d’aquest moviment.

Transcendència del moviment

El moviment va tenir transcendència en el pop art estaunidenc i al realisme capitalista alemany. Els corrents posteriors van adoptar l’element vandàlic, violent i destructiu del Nou Realisme.

Andy Warhol. Oxidation Paintings (1978). Llenços coberts de pintura de cobre humida i orinats a sobre. L’orina pertany als amics d’en Warhol. Paròdia de Jackson Pollock.

Oxidation Paintings, 1978

Jeff Koons se centra en les escultures monumentals kitsch, un estil definit com a vulgar però pretensiós, de mal gust, cursi.

Puppy, 1992

Zoe Leonard va exposar al seu estudi de Manhattan l’Strange fruit al qual mostra fruites menjades que es van descomponent al llarg de l’exposició.

Strange Fruit, 1995

Julian Schnabel fa readymade, diferents obres fetes amb materials que troba.

Sense títol, 2008 (pergamí xinès)

Grayson Perry fa tapissos amb la tècnica del collage.

Mark Bradford fa servir la tècnica de collage.

Rebuild South Africa, 2015

Àmbits paral·lels a l’art plàstic

Paral·lelament al Nou Realisme, França també va desenvolupar-se en altres àmbits artístics.

Cinema

A finals dels anys 50 sorgeix la Nouvelle Vague (Nova Onada), corrent cinematogràfic francès que reivindicava el cinema com a nou mitjà de comunicació i que defensava la càmera com a mitjà d’expressió, tal com la ploma ho és per a la literatura.

Música

A la meitat del segle XX va néixer la música pop, un gènere musical destinat a la comercialització a gran escala. Tot i que al principi no es va concebre com un motor de masses, el seu èxit va fer que es tornés molt comercial. El major dels representants serien The Beatles (1960-1970) que va originar-se com a grup de rock i, com ja hem dit, el seu impacte va fer que es comencés a denominar com a tal. La música pop no té un estil definit, de fet és la fusió de molts (jazz, rock, blues, etc.) però es caracteritza per les seves melodies simples i fàcils de recordar.

Teatre

Als anys 60 apareix a París una nova forma de cabaret anomenada café-théâtre. El cabaret era un espectacle de varietats normalment nocturn, o sigui que era un tipus d’espectacle on es combinaven diferents disciplines (escenes còmiques, musicals, il·lusionistes, etc.). Aquest nou tipus de cabaret, el café-théâtre, permetia que els espectadors miressin l’espectacle mentre prenien algun àpat des de les seves taules. A mitjans del segle XX va començar la decadència d’aquest gènere teatral.

Andrea Barato i Júlia Costa.

Pop Art

Moviment artístic del segle XX, que apareix concretament el segle 1950. El Pop Art està basat en imatges de la cultura popular dels mitjans de comunicació, és a dir, transformar les maneres de viure de l’actualitat en art. Les seves obres eren objectives, és a dir, no mostraven els pensaments dels artistes sinó la realitat implacable, sense cap subjectivitat.

El Pop Art sorgeix contra l'expressionisme. Se centra sobretot en imatges fàcils d'identificar per tothom, que formen part de la cultura popular per poder fer que l'art fos accessible per a tots perquè abans l'art només podia accedir-se a través dels museus els quals podien anar persones amb diners. Com és un art amb el qual es poden crear bastants còpies, feia més fàcil l'accés de tothom a ell.

En resum, el Pop Art usa temes de la societat de masses, la societat de consum per crear obres que es poden reproduir infinitament i fer un art accessible per a tothom.

L'art pop va ser ben rebut per la gent de la societat, que li agradà el fet de veure elements que coneixien i utilitzaven diàriament en obres d'art.

Principals representants d'aquest estil trobem a Roy Lichtestein i Andy Warhol (biografia a artistes).

Llaunes de Sopa de Cambell, Andy Warhol

Crying girl, Roy Lichtenstein